MCP vs REST API: quan té sentit fer servir cadascun?
MCP i REST no resolen exactament el mateix problema. Comparo quan convé exposar una API tradicional, quan té sentit afegir MCP i com poden conviure en una mateixa arquitectura.
MCP i REST no resolen exactament el mateix problema. Comparo quan convé exposar una API tradicional, quan té sentit afegir MCP i com poden conviure en una mateixa arquitectura.
MCP no substitueix REST. REST continua sent una bona opció per exposar serveis entre sistemes; MCP afegeix una capa pensada perquè un model o agent pugui descobrir eines, entendre què fan i invocar-les amb un contracte més orientat a IA.
Una API REST està dissenyada perquè un client conegui endpoints, mètodes, payloads i autenticació. MCP està pensat perquè un client d'IA descobreixi recursos i eines de manera estandarditzada. El backend pot continuar sent exactament el mateix: MCP pot actuar com una capa d'adaptació sobre serveis existents.
En molts projectes mantindria REST com a interfície interna o pública del producte i construiria MCP com una capa específica per agents. Això evita duplicar la lògica de negoci i permet que el model treballi amb operacions més semàntiques: publicar una pàgina, revisar una entrada o consultar mètriques en lloc de construir manualment diverses peticions HTTP.
Que una eina sigui fàcil d'invocar per un agent fa encara més important validar permisos, inputs, idempotència, revisions i auditories. La capa MCP no hauria de saltar-se les regles del domini: hauria de reutilitzar-les.
REST és una interfície d'aplicació general. MCP és una interfície especialment útil per connectar models i agents amb capacitats reals. No els veig com a competidors: en una arquitectura ben dissenyada, sovint MCP és la capa que fa consumible per IA una lògica que ja existeix darrere d'una API o servei tradicional.