MCP vs REST API: quan té sentit fer servir cadascun?

MCP i REST no resolen exactament el mateix problema. Comparo quan convé exposar una API tradicional, quan té sentit afegir MCP i com poden conviure en una mateixa arquitectura.

MCP no substitueix REST. REST continua sent una bona opció per exposar serveis entre sistemes; MCP afegeix una capa pensada perquè un model o agent pugui descobrir eines, entendre què fan i invocar-les amb un contracte més orientat a IA.

La diferència principal

Una API REST està dissenyada perquè un client conegui endpoints, mètodes, payloads i autenticació. MCP està pensat perquè un client d'IA descobreixi recursos i eines de manera estandarditzada. El backend pot continuar sent exactament el mateix: MCP pot actuar com una capa d'adaptació sobre serveis existents.

Quan faria servir REST

Quan faria servir MCP

La combinació que acostuma a tenir més sentit

En molts projectes mantindria REST com a interfície interna o pública del producte i construiria MCP com una capa específica per agents. Això evita duplicar la lògica de negoci i permet que el model treballi amb operacions més semàntiques: publicar una pàgina, revisar una entrada o consultar mètriques en lloc de construir manualment diverses peticions HTTP.

MCP no elimina els problemes de seguretat

Que una eina sigui fàcil d'invocar per un agent fa encara més important validar permisos, inputs, idempotència, revisions i auditories. La capa MCP no hauria de saltar-se les regles del domini: hauria de reutilitzar-les.

Conclusió

REST és una interfície d'aplicació general. MCP és una interfície especialment útil per connectar models i agents amb capacitats reals. No els veig com a competidors: en una arquitectura ben dissenyada, sovint MCP és la capa que fa consumible per IA una lògica que ja existeix darrere d'una API o servei tradicional.

MÉS COSES

Segueixo
escrivint.

Veure el blog →